Portal de blogs literarios, comunidad literaria, y foro literario - Libro de Arena
Conoce a gotesdepluja            0 libros en su biblioteca
     0 valoraciones      71 posts en su blog      Es lector de 0 grupos

gotesdepluja

Rere cada llàgrima del cel, neix una paraula per escriure dins del infinit


El terrat

servido por  gotesdepluja 18 septiembre 2008 sin comentarios

Va pujar a dalt del terrat. El vent d?aquell dia d?octubre bufava amb força i ensordia els sorolls omplint-los de so de mar i onades. Havia arribat a casa més aviat de lo normal i el silenci i la llum del carrer eren els reis de la casa aquelles hores. A vegades creuava els dits per trobar-se la casa buida i poder agafar el paquet de tabac amagat sota el llit del seu germà petit. Pujava les escales amb una única cigarreta i el encenedor, s?asseia prop de la barana i prenia glops de fum, expulsant-los i observant la fina capa blanquinosa que pujava i es deixava endur per el vent, aquell vent que li causava addicció, desig, aquell vent que se l?enduia juny d?aquell món. Tancava els ulls i deixava lliscar el fum que li entrava suaument dins del cos, relaxava la seva esquena contra la barana, sentia l?aire xoca contra el seu cos, enredant els seus cabells, refrescant els seus pensaments, deixant-se endur per un instant per les sensacions d?aquell moment que la reconfortava tant. Quant els seus dits no feien més que aguantar un cigarro consumit i vuit, el seu braç va deixar-se acariciar per els barrots de la barana i amb suavitat, va mirar la caiguda del seu tòxic company colpejat per el vent, xocant contra l?edifici, fins, finalment, acabar el seu viatge contra la vorera. Va alçar-se i va observar el paisatge que tantes vegades l?havia acompanyada en els seus moments de solitud. El vent seguia bufant amb força acaronant-li el rostre. Va tancar els ulls novament, dreta, aguantant-se a la barana, apropant-se, enganxant-se, estrenyen el cos cap a ella. No necessitava re més. Tot això era el que desitjava dia rere dia. Ella havia canviat, notava que re era igual i tothom passava a ser vist d?una altra manera en els seus ulls. Era tot estrany i nou. Ella era potser una persona nova. Però aquella terrassa l?acompanyaria en els seus moments de tranquil?litat, on la confusió se l?emportava el vent. On sentia la senzillesa d?aquella pausa dins de la seva vida, com un moment de llibertat. No necessitava saber qui era, no necessitava pensar. Simplement era una noia que passava l?estona en el seu terrat.

Denunciar

sin comentarios  -  Escribe aquí tu comentario

(*) Campos Obligatorios. La dirección de correo no aparecerá publicada.


Portal de blogs literarios, comunidad literaria, y foro literario - Libro de Arena

General 0 libros



Ayuda | Contacto | Condiciones de Uso | Política de Privacidad



2014 © librodearena.com