Portal de blogs literarios, comunidad literaria, y foro literario - Libro de Arena
Conoce a gotesdepluja            0 libros en su biblioteca
     0 valoraciones      71 posts en su blog      Es lector de 0 grupos

gotesdepluja

Rere cada llàgrima del cel, neix una paraula per escriure dins del infinit


Sant Jordi

servido por  gotesdepluja 22 abril 2008 5 comentarios

Mañana el mismo texto en castellano. Como no puedo mandarte una rosa ni un libro ya que desconozco tú dirección, te regalo este texto, Vagabunda y Preludio.

...

Somiaven tots els nens amb els ulls oberts, contemplant les paraules que naixien de la boca del seu avi. La Clara, la més petitona, semblava dibuixar dins seu la historia que com cada tarda explicava el seu avi. Els nets més grans de deu i onze anys deixaven el que estaven fent per seure prop i escoltar encara que fossin repetits, tots aquells viatges, lluites, aventures o acudits que els fascinaven dia rere dia.
Avui com a dia especial va explicar la historia que moltes vegades tots havien sentit però com a data que era, no podia evitar explicar. La historia de ?Sant Jordi?.
La historia d?un poble atemorit per un drac que, per no destruir la ciutat, cada mes s?emportava una de les dones del regne per devorar-la. Els ulls de la Clara i la Elisenda deixaven entreveure aquell xic de por innocent que carinyosament l?avi tranquil?litzava amb dolces carícies a cada una de les nenes. Tots asseguts amb les cames creuades atents, somrients davant de les veus dels personatges que imitava el seu avi, el millor del món. La olor ha xocolata i a tendresa es respirava dins d?aquella saleta. La imatge més dolça. Així era ell, era el primer Sant Jordi sense l?avia, però la historia de Sant Jordi es teixia dins dels caps de cada un dels nets, de les tres noies i els dos nois.
L?avi va aixecar-se lentament i va començar a imitar nombrosos moviments, cops, crits i altres escenes de l?aparició i lluitar d?un cavaller que, a l?últim moment va aparèixer da entre les muntanyes amb el sol rere el seu cavall. A travessant les flames, combatin la por i els ferotges rugits. Els seus moviments eren ràpids, tan eficients i nets que els nois es van quedar embadalits de la joventut, la força i la valentia que desprenia l?avi de dins seu en cada paraula i moviment. Semblava que totes les seves acciones sorgissin de dins seu, florint en tot ell. El cor del seu avi es deixava veure més enllà de la historia. Tots van aplaudir i eufòrics es van posar drets per, maldestrament, imitar aquell combat tan fascinant que havia representat. Les seves orelles es van fer sordes per un instant per contemplar-los en silenci a tots ells, el que més estimava en aquest món. Tots lluitaven contra el drac, rescataven la princesa i finalment la Clara, de cop i volta, marxa de la saleta i sortí al jardí. Tots la van seguir i l?avi amb passes més relaxades arribar al jardí on l?esperaven tots els seus nets amb una rosa a cada mà. Els ulls van començar a humitejar-se i els seus llavis dissimuladament van començar a tremolar. Amb un fil de veu va anunciar als nens que a la cuina els esperaven bombons i pastes dolces. Tots desaren les roses a un costat del jardí i quant ja van desaparèixer de davant de l?avi, ell va començar a plorar. Unes llàgrimes d?orgull i de satisfacció com las que va deixar caure un dia, un vint-i-tres d?abril. Va agenollar-se amb una mica de mala traça, va recollir les flors i sentin que els nens seguien distrets recordant l?escena de la flor, aquella flor que va néixer de la sang del drac, aquella flor que simbolitzava l?amor etern, aquell amor que podia superar qualsevol obstacle... Va dirigir-se a la petita caseta del jardí on sempre havia dit que guardava estris ja rovellats, cubells i estris que amb el temps mai es van llançar. Va obrir suaument la porta i un perfum dolç i meravellós el va fer sentir més lleuger. Davant d?ell salsava una immensa i antiga armadura platejada, amb incrustacions d?or. Una preciosa espasa y una llança gastada i trencada. Va fer una majestuosa reverencia i sota del casc brut i esquerdat, però igualment espectacular, va aparèixer una capsa de fusta amb petites marques i inscripcions d?una llengua antiga. Va tancar els ulls per uns segons i amb un gran sospir va obrir la tapeta i els seus ulls brillaren, el seu rostre s?ompli de color i el seu somriure es va tornar càlid i esplendorós m?entres a les seves mans reposava una preciosa rosa vermella, perfecta, pura, fins i tot semblava recent nascuda. Va acaricia els pètals amb una dolçor infinita, va besar-la amb amor. Els seus ulls s?enfonsaren dins de la vermellosa flor i va tornar a veure l?avia amb un vestit blau cel, igual que els seus ulls, cinturo de plata i diadema daurada, amb els seus cabell de color sorra moguts per el vent. Es va apropar a ella, la va abraçar i agenollant-se a terra amb gran respecte li va mostra la rosa que ella va agafar de les seves mans i acariciant-li la cara el va fer alçar i el va besar. Una rialla d?infant, cridanera i divertida es va deixar sentir rere la seva esquena i despertant de dins dels seus records es va gira per contemplar la seva neta Clara, amb els seus ulls blau cel encongits per el somriure burleta de com qui a descobert un secret i amb una gran abraçada va cridar somrient: -Ho sabia!- I agafats de la mà tornaren dins de casa, la Clara amb un secret que guardar i en Jordi, un sant per celebrar.

Denunciar

5 comentarios  -  Escribe aquí tu comentario

lo dijo princesawallada 22 abril 2008 | 8:49 PM

Feia dies que no em passava per aquí­.......

increí­ble¡¡¡
tendressa, il.lussií³, amor...

Felií§ diada de Sant Jordi
petonets de rosa i llibres

Denunciar

lo dijo Vagabunda 22 abril 2008 | 10:07 PM

Eres un cielo laura. Me ha encantado leerte, me ha hecho feliz este regalo, esa rosa , esas palabras.
Espero que tu recibas en este dia muchas rosas y algun libro..
Cierra los ojos y imagina esa rosa que yo te envio con todo mi corazí³n.

Feliz diada de sant Jordi mi querida Laura.
Un abrazo grande grande .

Denunciar

lo dijo naná 23 abril 2008 | 8:33 AM

una historia preciosa! que maravilla!
feliz dí­a de sant jordi

Denunciar

lo dijo carme 23 abril 2008 | 12:29 PM

gracias por estos momentos que proporcionais

Denunciar

lo dijo Vagabunda 25 abril 2008 | 9:53 AM

Buenos dí­as preciosa. Solo tengo unos minutos pero queria contestar a tu pregunta sobre el meme.
Tienes que hacer una deficnicion de ti, con las letras de tu nick.
Cada uno lo ha hecho como ha querido si tienes un poquito en algunos y asi te das una idea.. yo lo hice normalito, Pre lo hizo muy bonito y lo partio en tres post. Mira en algun blog de los compis y te das una idea.

Y ahora te dejo..porque esta no es mi hora de blog . Feliz dí­a. Besicos

Denunciar

(*) Campos Obligatorios. La dirección de correo no aparecerá publicada.


Portal de blogs literarios, comunidad literaria, y foro literario - Libro de Arena

General 0 libros



Ayuda | Contacto | Condiciones de Uso | Política de Privacidad



2014 © librodearena.com